dijous, 11 de juny del 2009

METAMORFOSIS

Així ès com tenia aquesta bici ahir

METAMORFOSIS

I Així ès com ha quedat avui .

... pobre bici acostumada només a fer el gamberrillo i fer-me de transport per anar al curro ara un cop Jubilada tindrà de tornar a suar-la, però està contenta la molt cabrona ... avui ha disfrutat durant 5 hores per llocs hon feïa molt de temps que no anava.

De moment aquesta serà la " flaca " que em farà gaudir un altre cop del que més m'agrada, i ès que no podran fer mai que el maasai deixi de pedelar ni un sol dia, avui ens hen trinxat jo i ella uns 120 kms per la zona de la selva i guilleries.

tram de Santa Coloma a St. Hilari

Al final he aconseguit fer grupeta amb en Jordi Monrabà , amic que Diumenge no va deixar ni un minut d'acompanyar-me marges amunt marges avall buscant per polígons la bici , gràcies per tot Jordi , i en Pere Amadó , que a part de ser bon duatleta treballa desde fa 4 dies a la CIA i m'ajuda molt també amb el tema del Segrest.... gràcies Pere.

Avui mentre pujava a Sant Hilari per primer cop amb la bici de carretera m'he anyorat de la Bici que tinc segrestada " fins i tot m'he emocionat!!!! ", però si ès un puto ferro !!! , ès curiòs ... pensava hon deu ser , que li han fet , estarà bé? ... Deu ser que tants kms i tants kms sobre della i amb les Xerrades i discusions que ens hem fotut en curses , marxes i reptes... al final aquest puto ferro desperta bonics sentiments.

a entrenar fort que aquesta puta bici que porto ara pesa un ou i MOLTA SALUT !!!

6 comentaris:

Venacas ha dit...

Xavi sento lo de la bici robada! encara no saps res no?

Que sapigues que la zona de Blanes la tinc controlada si se alguna cosa t´aviso.

Salut y animss!

tri-famili ha dit...

Hola Xavi, avui la Eva Fontache m'ho a dit, seran fills de puta!!!!
SI PER GIRONA,VEIG ALGUNA COSA RARA T'AVISO.
SALUT I ANIMS.

nikabike ha dit...

Molt bé Xavi, la passió pel ciclisme ens fa estar més vius i contra això res ni ningú pot!!! Segueix lluitant sobre qualsevol ferro, però no deixis mai de fer-ho.
SORT!!!

Clara ha dit...

Xavi, és possible que per als quals no esten en aquest mon del ciclisme vegin la bici com un simple ferro, però per a nosaltres és alguna cosa mes, forma part de la nostra vida, sofriment, alegrias...Comprenc la teva emoció, la teva ràbia i com no la impotència..Però no per això podran en tu Massai Petons

Mariona ha dit...

La 2a imatge s'assembla a la meva habitació, plena de: posters, fotos, dorsals, cascos, trofeus, calçat, bidons...

NINGÚ podrà impedir que continuis amb les trinxades!! A topeee

sina ha dit...

T'entenc amb lo de estimar tant al teu "ferro", jeje, jo a la meva li tinc un amor especial,jeje. No sé si és perqué és la primera i a estat amb mi desde el primer km... tantes hores... no me la vendré mai!! jeje

I tu com sempre a topeeee, lo important és no deixar de padalar i disfrutar del que més t'agrada!