PINARELLO ......... UN PLAER.
.... encara dubtes ?
Cabrons .... collons no has d'entrenar ni res per aconseguir arribar algun dia al davant encara que sigui amb una Pinarello , oi ?
MOLTA SALUT !
Repte del Ter returns
Fa 6 anys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
277 comentaris:
«El més antic ‹Més antic 201 – 277 de 277Estimada Sara, estimada familia,
Fa pocs dies vaig descobrir aquest meravellos blog, pels seus escrits, m'agradava com vivia la seva vida...
Per desgracia se el que és perdre una persona tant estimada... un germanet...
A poc a poquet, i cada persona al seu ritme anireu fent camí... ell us donarà tota la força...
Cobriu-vos del seu amor tan gran.
"Com si fos un fil,
un fil llarg i prim
que teixint-se d'enyor
m'uneix sempre al teu cor.
És només un fil,
potser fràgil,
però sempre fàcil
per tenir-te dins meu
tan a prop com tan absent.
No ha d'esborrar el temps
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç
ara que es més possible el món que somiaves.
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim
que per tendre és tan tens
que per minse es fa immens.
És només un fil,
potser fàcil,
però sempre fràgil
per sentir-te dins meu,
tan a prop i tan absent.
QUEDA SEMPRE UN FIL"
Sara, si en algun moment, necessiteu alguna coseta, sóc aquí pel que sigui "brigidarour@gmail.com".
Mil petonets per tots i una abraçada ben mimosa.
Brígida
No hi ha paraules.......
cada dia que hem llevo i veig la teva estalada alla penjada.....
Sara, una coseta, hem sembla que t'has confos de mes, ho dic pq ser que hi ha moltissima gent que voldrà assistir a la missa.
Per si la sara no pot escriure, la missa és el dilluns 28 de septembre
LA DATA PER LA CERIMÒNIA ES EL 28 DE SETEMBRE A LES 18H A L’ESGLÉSIA DE SANT CELONI
No el coneixía personalment pero aquestes coses tan injustes fan mal a tothom, sobretot als qui anem amb bici tots els díes i molt més encara a familia i amics. Ànims i una abraçada per a tots ells.
Gracies Sara per tenir l'enteresa d'escriure. En aquests moments deus ser a l'incineració del teu germà. Fes una abraçada ben forta als teus pares, els que comartim aficció fotogràfica amb el teu pare no deixem de pensar en ell i en tota la vostra familia.
BON DIA A TOTS!
AHIR US VAIG FER SABER EL DIA DE LA MISSA I RECTIFICO UNA DADA:
LA MISSA SERÀ AQUEST DILLUNS 28 DE SETEMBRE A LES 18:00 HORES A L'ESGLÉSIA DE SANT CELONI.
GRÀCIES PER TOT.
Fins ara Xavi!
Sara Novell i Auleda
Xavi, et trobaren a faltar, busquem paraules, però no n'hi han per expresar el nostre dolor.
Teniu tot el nostre suport.
Una abrçada per tota la família.
Joana i Laia molts petons.
Eh bandoler, quin pal que ens has fotut que ens has deixat a tots aqui clavats!!!!
Quina manera més béstia de fotre-li gas a la burra, de moment aquí al pelotón anirem fent a veure si ens anem apropant i aconseguim posar-nos a roda teva, segur que un dia o altre t'agafarem el rebufo!!!!
Mentres no ho fem que tinguis un bon viatge i molta salut i eh! visca els maasai i visca Catalunya!!!!!
Tu ets dels imprecindibles Xavi, sempre als nostres cors.
Gudari herria zurekin!
Merci per la teva companyia i amistat
No he tingut forces per escriure fins ara, i de fet encara em costa bastant, però seguint el teu exemple ens en sortirem, segur que si.
N'hem après molt de tu i sàpigues que farem correr el teu missatge de vida i llibertat per arreu on anem.
Gràcies Xavi per tot el que ens has ensenyat!
Mil petons i abraçades al Jordi, la Silvia i la Sara, i a les petitones, heu tingut el millor pare que hi pot haver al món!
Sempre endavant i via fora, que tot està per fer i tot és possible
Pere Duset
Descansa en pau company!!!
soy jose del grupo resplandor y el lunes estaremos en sant celoni recordando al GRAN MASSAI.nosotros perdimos a dos compañeros en la carretera y es algo que nunca se supera pero lo mas importante es que paso hace 20 años y no nos olvidamos de ellos,tienen una placa en la collada de tosses donde murio uno de ellos y subimos cada año a recordar los buenos ratos que pasamos con ellos.por mi parte cada vez que suba a sta fe o a coll formic lanzare su grito de guerra GAS A LA BURRA!!!!!
Hola Xavi,
La notícia ens ha deixat glaçats, se m’encongeix el cor quan hi penso.
Una genialitat com tu només desapareix físicament, ja que oblidar-te es impossible.
A tothom qui has conegut li has regalat un somriure, i rient així és com jo et recordaré.
Tenies molt clar que les teves nenes, el pedal i els amics/família… eren la vida, i tot el demés només eren detalls.
Aquest any, no dinarem amb les nenes per les fires de Girona, aquest any no…
SALUT AMIC
(Marc, de la quinta del Nazi)
Xavi, et deixo un racó del meu montseny i un altre del meu record per a que hi plantis una gran senyera imaginària.
Gràcies per demostrar que pedalant es pot anar a tot arreu.
De d'el Triatló Granollers volem enviar una forta abraçada als familiars i amics del Xavi.
Varis dels notres socis coneixien al Xavi, tant personalment, com per coincidències a la carretera o, senzillament, seguint el seu blog.
Molts ànims!
M'agradava molt trovar-te asentat a la cadira de "Can Donda", i que expliquesis alguna aventura. M'agradava creuar-me amb tu per la variant i aixecar les mans. Tenia enveja del teu cos perfecte, de la teva força devoluntat, de la teva empenta que m'ajudava a no defallir i a admirar-te. Hem va agradar molt que m'acompanyesis al Velòdrom, i sense jo demanar-t'ho hem fesis fotos. Hem va agradar molt conèixe't, i fardar de que et coneixia. I com que no t'ho havia dit mai, gràcies Xavi.
Ignasi
aquest matí, anant cap a la feina no he pogut evitar plorar pel que li ha passat a en xavi, erem veins i con al meu germà que té la mateixa edat, l'he vist créixer, bé quasi hem crescut alhora...es un horror el que ha passat...i ojalà cada llàgrima servis per tornar a en xavi amb els seus, pero sabem que això no serà així...només podem donar molta força a la família, jo sóc mare, germana i esposa i sé perfectament el que pot sentir cadascún d'ells. Només volia escriure unes paraules per animar i donar força als que quedeu, que teniu per endavant un camí dur, pero heu de ser forts i tirar endavant...ell segur que així ho voldría!!!
sara una abraçada per a tú i els teus pares i aquestes nenes feu que mai oblidin al seu pare.
Rosa maria Luque i família
Xavi... que injusta la vida, fa 18 mesos el meu germà i ara tu.
Una abraçada mol forta i descansa en pau.
El meu condol per la teva familia i molt anims
M.Ninou
No ens coneixiem personalment, però de tant en tant entrava al teu blog. Com cada cop que algú de nosaltres mor en circunstàncies tant tràgiques, em sento molt trist. Descansa en pau Xavi. Anims a la família i amics.
Osti tu! és impressionant la "petjada" i el bon record que ens ha deixat a tot@s!
En Xavi era una gran persona. Alegre, esportista, un català com cal, lluitador i gran company!
Nosaltres no aixequem cap des de dimarts.És una pèrdua INJUSTA!!
Ànims a la família, pares i germana!Son moments molts durs.
I molta, molta, mooooolta força a la Laia i a la Joanna!!
No t'oblidarem mai.
Oriol i Sílvia
jo, sóc només un més d'aquests que mai et van conèixer però, discretament, seguien el teu blog.
Els qui hem perdut gent estimada sabem que, quan la matèria desapareix, persisteix el vincle.
Ara seràs present en cada instant, en cada pedalada i en cada somriure de tots els teus propers. El record (i mai t'oblidaran de ben segur), et mantindrà viu.
És si més no curiós que senti (i ho faci) la necessitat d'escriure quan no ens coneixiem, com dèia jo tan sols seguía el teu blog i t'havia vist damunt la bicicleta un parell de vegades comptades.
Estranya sensació. Serà saber que trepitjàvem sovint el mateix asfalt i compartiem una mateixa passió, o que inspiraves allò que poques persones inspiren: bon rotllo i sensacions agradables. Bé, no sé que serà, però crec q puc dir-te, sense haver-ho estat en realitat: FINS SEMPRE, COMPANY.
Sembla mentida pero...no ho es!!!
Quina ràbia...
Descansa en pau Company Massaii!!
Hasta ahora no m había atrevido a escribir,estoy destrozado,amic Xavi,esta massaiada no te la puedo reir,ha ido demasiado lejos y aquí abajo nos hemos quedado muy tristes y con un gran vacío,ya no me volveré a cruzar contigo mientras entrene,ni a ver tus actualizaciones en el blog...m siento muy mal,espero q los culpables paguen por esto.Siempre t recordaremos.Descansa en paz.
El meu condol a la seva familia i als seus amics.
Anims.
El club ciclista Serinyà, us envia una abraçada molt forta a la familia d'en Xavi i us dona molts anims en aquests moments tan dificils.
El MASSAI era un crack, la seva anima sempre estara entre nosaltres pedalant, a cada pujada, a cada cop de pedal...sempre en el record.
Ho sentim moltisim.
Junta CC Serinyà
un tio gran com tu deixa un forat de collons, estem molt fotuts...
tinc la teva rialla clavada al cervell
1 ptonàs allà on siguis
anna
Nos quedamos sin un gran tio, divertido, alegre y muy querido por todos. Descansa en paz amigo un abrazo
Llegia molt el teu blog, i el ciclisme com ben bé sabies transmitir es un estil de vida que tu n'eres un gran professor...
Gràcies per tantes estones que m'has fet traure un somriure llegint el teu blog...
ERES GRAN !!
SIMPLEMENT, GRAN MASSAI... !!
Ànims per a la seva familia desde vinaròs.
Un salut
Descansa en Paz, alla donde estes sigue siempre siendo el mismo¡¡
Estava meditant quan vaig rebre 1 sms de l'Amat on comentava la noticia. Jo no el coneixia, tampoc segueixo blogs, no soc d'aquest mon, no tinc ni internet..Vaig rebre simplement unes vibracions que van agafar forma de paraules..Son per tots els que quedem encara aquí.
Que la tristor passi
com un nuvol en el Cel de la tardor
Ell era un Guerrer alat valent i
va deixar el Món visible durant una batalla.
Va marxar amb la seva Estimada bici.
Era el que volia la seva Ànima.
No podeu saber quan es el dia cap la Llum.
Busqueu ara i aquí aquesta Llum
que teniu dins vostre.
Quan sareu Llum no hi haurà Despedida.
Seguirà eterna la VIDA!
En el Cel blau de la nit brilla per sempre més una nova Estrella.
Bona nit Xavi, gracies per seguir il·luminant-nos!
Llum i Amor per tota la familia.
monica (xicota de l'Amat)
jo tambe soc un dels que no et va arribar a coneixer pero que sempre llegia el teu blog,m'encantava llegir les teves maasaiades i encara sense coneixe't personalment es veia que eres una d'aquelles persones que deixa bon rotllo alla per on passa i que a mes de gran ciclista,gran persona. Des d'alla on siguis no deixis mai de donar-li com tu deies gas a la burra! Alex Cabrero
Xavi, et trobem a faltar cada dia.
És molt dur anar a la feina i no trobar-t'hi amb el teu bon humor, la teva empenta,...
He deixat un recordatori teu a:
http://www.geocities.com/r_pinyol/
Una abraçada ben forta als pares i Sara.
R.Pinyol
Sempre he rigut al teu costat. Avui he plorat.
Tots els que em compartit un tros de la teva intensa vida sentim un buit dins nostre.
Diuen que el temps ho cura tot, pero tingues ben segur que el record i l'empremta que ens has deixat mai s'oblidarà.
Sempre he rigut al teu costat. Avui he plorat.
Kuidat molt Masai allà on siguis!!!!
Quim Rodriguez
Gran massai, vem anar un dia en bici, recordo que et vaig dir , pero que fas aqui si jo vaig poc a poc? i vas dir-me, es el que necesito avui rodar a poc a poc. jo estava mes que contenta de poguer dir que havia surtit a rodar amb tu, i que em donaria molts punts, i tu reies.
Tan sols donar una forta braçada a tota la familia, i un peto ben fort per tu Xavi.
Sabes Xavi, es difícil de digerir que ya no estés físicamente, se que estás con nosotros, los que te hemos conocido en vida no podemos olvidarte, te vemos en tus pequeñas, en tu familia, en los que te quieren.
Donde estas las cosas son más fáciles, seguro que te estarás riendo o corriendo de aquí para aya con la bici de alguno.
Tarde o temprano nos encontraremos, iremos todos a verte a reírnos de nuevo al decirnos los tiempos que hacías cuando estabas aquí físicamente.
Lo más bonito que has dejado son tus pequeñas, pienso en ellas cuando veo a mi pequeño, perdona que me ponga a llorar, es normal.
Se que donde estás las cosas son más fáciles de llevar, aquí lo vamos hacer, por ti y por tu familia, tienen que saber que aún estás y siempre estarás.
Tus pequeñas ya sabían el padre genial y lleno de vida que tenían y tienen.
Te tengo en mis pensamientos, sigues estando entre nosotros.
Perdí a la persona que más quise hasta que llego mi pequeño, por favor Xavi, dile que la sigo queriendo y para ti te deseo lo mejor donde quieras que estés, recuerda que siempre estarás aquí.
Un beso de Sergio e Isaac Ainaga.
Hola Xavier,
Avui he sabut del teu últim viatge, i aquest cop per fer una bona quilometrada! M'han dit que just abans de marxar havies fet una aproximació en bici i després en helicopter. No m'ho podia creure, la veritat! Sempre t'he imaginat damunt la bici assaborint els vents de la llibertat i això de volar pel sel deu ser una afició nova, o potser només per provar. El cas és, que segur que ara, per les carreteres per on pedalis hi estaràs més tranquil que mai, sense el soroll dels fatídics cotxes. No cal que t'ho recordi, segur que ja hi deus haver pensat: que jo també, el mes de novembre passat, vaig fer aquest mateix trajecte, volant des de la bici pel cel fins al mateix Hospital, amb la diferència, que a mi en aquella ocasió no em van voler on tú ets ara, suposo que per no haver fet encara, els quilòmetres que duus tú a les cames i no m'he guanyat el dret a pedalar, per on tú ets ara. Però el dia que els faci, estaré al teu costat, com en tantes altres ocasions, no ho dubtis. Fins ara! Ah! Hi no entrenis tant, que no et podré seguir..
Que el teu somriure ens il·lumini a tots! I que al cel es poguem veure, pedalant!
Josep Santasusana
El meu condol a la familia .
No tinc paraules.
Que descansis en pau company.
Ahir a la cursa del prat vaig portar el teu nom a l'esquena, i apartir d'ara sempre el portaré al cor!!descansa en Pau amic meu, em quedo amb els millors moments que e viscut amb tu durant aquest 2009 i amb l'ultim comentari que em vas fer la setmana pasada al meu blog!!
Una abraçada molt forta per tota la familia (pares, germana etc!)
Fins sempre amic!!!
Sanchez.
Dejé la bici hace 10 años por un "pequeño" susto, ahora vuelvo a rodar.Y no lo voy a dejar, lo eché mucho de menos.
Es el amor a este deporte lo que nos mueve, hagamos que esto sirva de algo, no es una cuestión de respeto al ciclista, es un tema de respeto al prójimo. Cuántas veces nos hacen (y hacemos, si, nosotros también) alguna temeridad cuando vamos en coche simplemente por orgullo y por estar protegidos en una carcasa anónima y tener la posibilidad de huir al segundo, valientes de lejos somos.
La diferencia es que la bici siempre tiene las de perder, empecemos por nosotros mismos y contagiaremos al resto.
Fa poc que ens coneixem. Però tinc la impressió que has viscut amb il.lusió i intensitat tots aquests anys. Descansa en pau. Independència!
Yo soy otro de los que no he llegado a conocerte en persona...
Te seguía a través de tu blog y me parecias un tio cojonudo...
Quizás, sin proponértelo, conseguias contagiar esa pasión que le ponias a todo lo que tenía que ver con la bicicleta...
He sentido mucho lo que te a sucedido...
Se te echará de menos...
Un abrazo...
que descansis en pau,anims a la familia i molta força!
sembla impossible que no ens tornem a veure. el somriure més gran del món. somreies potser perquè sabies que eres feliç, potser perquè les coses t'anaven bé. somreies quan guanyaves i també somreies quan perdies, encara que era un somriure que deia que havies perdut però que no et donaves per vençut.
has marxat i eres un dels bons, has marxat i eres un dels nostres i nosaltres uns dels teus, has marxat i mai t'oblidarem. ningú serà mai com tu, es impossible, tots som diferents, però tu ets únic.
em sap molt greu xavi. adeu company ...
eduard
Una notícia desoladora, per tu i els teus i per tota la família ciclista.
Jo no et coneixia personalment, però com tanta altra gent que surquem l'asfalt en bicicleta notícies com aquesta ens destrossen. S'hauria de fer alguna cosa per aconseguir més seguretat a la carretera, no pot ser aquesta falta de respecte total per part de molts conductors de vehicles de motor.
Molts ànims a la família i amics.
Xavi, descansa en pau.
Pau
Demà serà una nocturna molt especial, seran uns quilòmetres per a tu, per al teu record i el tram que més ens agradi, aquell que repetirem centenars de vegades, aquest des de demà serà el sender del Massai.
Sempre amb nosaltres.
el teu somriure i la teva il.lusió la dure sempre dintre del meu cor, les teves ganes i la teva amistat sempre les tindré presents.
Tot el que m'ha mancat fer amb tu ho faré jo pensant que ho habiem de fer plegats.
Aquesta temporada vinent fare les trinxades de patata que vam dir que fariem i trobaré molt a faltar que em passis el dia de vallter....
ets gran xavi, molt gran...
xavi, la lluita continua...!!!!
Què puc dir d'en Xavi que no s'hagi dit ?
només tinc paraules per expresar la tristor, el dolor, l'impotència pel vuit que ens ha deixat.
Xavi, et recordaré sempre.
la mes sincera abraçada a n'en Jordi, la Silvia i la Sara.
Mercè M.
Continues en el cor de tots aquells que et vàrem conèixer. Deixa la teva ànima descansar i empren el viatge; seré i ple de l'estimació que tots et tenim, avança sense por en aquest nou mon, ets pura energia, has tornat a l'origen... d'allí on tots venim.
Una abraçada, company.
Torna a agafar la bici allà on siguis, les grans persones mai desapareixen.
Ayer volvi al Turó, al descanso del guerrero.
Sé que cada vez que vayamos por allí, y nos falten fuerzas para subir, solo tenemos que mirar hacia arriba, y nos daras un empujoncito para acabar la subida.
Ahora eres el guardian del Turó.
Del C.C.Bici-ats Terra Alta, el nostre condol als familiars í amics.
gran company et trobarem a faltar, les marxes ja no seran el mateix sensa tu, pero algun dia si deu bol tornarem a pedalar guns un altre cop, descansa en pau gran amic.
Hola Xavi encara no hem puc creure el que t'ha passat.Xavi recorda que cada vegada que pugi al Turo de l'home m'has d'ajudar un mica.Xavi vinga actualitza la pagina web que com feia i continuo fent i faré continuament ja que per mi encara estàs molt a prop miraré molts dies la web.
Només vull expresar el nostre condol a tota la familia en nom del nostre grup biker de btt.No varem tenir el gust de coneixe'l en persona peró si el seu blog.
Gent com en Xavi fan gran el nostre esport, les marques de les seves rodes no s'esborraràn mai.Si monteu alguna cosa voldríem participar al seu record.Un petonaç a les nenes i a tota la familia...
Jordi JABALÍ BIKERS- CLUB BTT SANT CEBRIÀ.
jabalibikers.blogspot.com
El temps no esborra les tragedies injustes. Ànims a la familia, ho necessiteu més que ningú.
Xavi, disfuta allà on siguis!!!
Desde Málaga, un fuerte abrazo a la familia.
Xavi, por favor, desde arriba cuida de nosotros.
Os deseamos, desde Teruel, unas felices navidades a todos, en especial a la familia de Xavi. Es bonito recordarle lo que ha sido y siempre será. Un beso fuerte.
Sergio e Isaac Ainaga.
Enrique, desde Málaga; Sergio e Isaac desde Teruel:
Gracias por tener este recuerdo.
Deseo que tengais unos grandes días y un exitoso 2010.
Recuerdos desde Sant Celoni.
El temps passa volant però Xavi no t'oblidem Pensem moltes vegades amb tu i ho seguirem fent. Que injusta que és la vida. Una abraçada a la familia
Xavi, cada dia passo pedalant per davant de la Vall d'Hebron on vas apagar-te, cada dia és un record i cada pedalada un homenatge!! Seguirè passant i recordan-te sempre!!! Salut!!!!
Xavi ets i seràs sempre el millor.Tens una germana molt forta.Endavant Sara i sobretot ajuda molt els teus Pares i cuidat.
Xavi, com tu dius. GAS A LA BURRA.
Xavi, diumenge comencem el nou any de brevets.
Tots els teus companys et recordarem i et portarem per aquestes rutes que tu tan estimaves.
Salut
continuo entrant al blog i m´enrecordo molt de tu, descansa en pau allà on estiguis aquí no t oblidem...
albert cantenys
Xavi, demà farà un any que ens vas deixar, i el forat que ens vas deixar al cor l'omplim enrecordant-nos constantment dels bons moments viscuts al teu costat.
Salut i Gas a la burra, company !
Als Pares, Sara, filles, familia, ...una abraçada ben forta !
Ja fa un any.....que rápid passa el temps. Quan passo per la variant de Llinars sempre hi ha un ram de flors al lloc. Ningú t'ovlida Xavi.
Sembla que era ahir quan encara rèiem...
i encara busco la manera de tornar a riure amb tu...
Passo molt sovint per la merda de carretera on va passar tot. Cada cop que passo pel punt i veig el ram de flors m'en recordo d'en Xavi i li pregunto com pot ser que la vida sigui tan cruel. I després penso amb la Sara, en Jordi, la Silvia, les nenes.... joder... un petó i una abraçada molt forta per tots.
No es el dia, ni l'hora, ni el lloc, ni les flors, ni tans sols les teves llavors. Es la nostra memoria la que et fa viure cada dia de cada dia, es aquesta Sara la que et fara tornar a riure amb ell, quan siguis capaç de separar la tragedia i el morbo de la realitat, quan puguis natejar els teus records i deixar els de la seva vida, sera llavors i nomes llavors quant fares bromes amb ell i riuras de veritat de tot el que vareu compartir desde petits.
Les dates son el que son, dates, i mai poden estar per damunt del record autentic d'una vida.
Feliç dia a tots especialment a una familia com deu mana.
Per vosaltres familia Novell.
Hola Xavi, fa un any que ens vas deixar. Però has estat tot l'any a la meva memòria. Té trobat a faltar a les curses de master-30 hi ha les marxes cicloturistes i entrenant per la zona de Sant Celoni.
Sara i familia seguiu lluitant.
Muy buena web.
Hemos llegado a ella a partir de otros amigos.
Te invitamos a hacerte fan y seguidor de nuestro blog http://bttzonaalta.blogspot.com/.
A disfrutar.
Encare m'amociona sentir la canço en el teu bloc y ting d'entrar de tan en tan,et sentim molt aprop et recordem sempre
Rosa
Et recordem sempre estas en el nostre cord.Desde on estiguis ajudans a tots a pedalar fins el final Adeu Masai
Allà on vaig...
estic al teu costat...
Aquest dissabte hi ha el sopar de Fires de Girona. El sopar Massai!!! Allà estaràs tu en el nostre cor i brindarem com cada any per una persona que va ser especial en el seu dia en les nostres vides.
Mai t'oblidarem.
Cuida't allà on siguis Massai.
Quim
Estimada Sara i familia,
Fa molts anys que ens coneixem. Peró desgraciadament, la vida m'ha possat a milers de kilómetres del meu pais.
Acabo de lleguir que en Xavi ens ha deixat.
Ho sento molt, tinc molt bons records d'en Xavi i de tu.
Maularadament les notices no han arribat tan aviat com hauria volgut.
Descansa en pau, Xavi, mai olvidaré el teu somriure.
Dídac Fernandez, Los Ángeles, 13 de Gener del 2013
Publica un comentari a l'entrada